Reconstruint la Lluna és un reportatge de Joan Albert Franquet, sobre l’elaboració de l’escultura que vaig fer en homenatge a Thomassa Roig a Corbins.
ÀNIMA DE LLUNA, és el títol de l’escultura que ret homenatge a Thomassa Roig, creada per l’artista i ceramista de Ponent, Elisenda Franquet. El procés de creació ha estat tot un repte, ja que és una peça de ceràmica de gran complexitat per la seua grandària.
Ànima de Lluna – Escultura de Elisenda Franquet en homenatge a Thomassa Roig executada el 1627 per bruixa
El passat octubre, l’Ajuntament de Corbins em va encarregar una escultura per retre homenatge a la Thomassa Roig, una dona de Corbins acusada de bruixa.
Que en sabem de la Thomassa?
La Thomassa Roig, una dona filla de Les Cases de Corbins (Segrià), va ser acusada de practicar bruixeria, juntament amb altres dones de la mateixa població i de la ciutat de Lleida l’any 1627.
Era la filla gran del batlle de les Cases de Corbins en aquells temps, en Joan Carrera, casat amb Sperança amb qui tenia dos fills més i una altra filla més petita. La Thomassa es va casar amb Francesch Roig, que era pagès.
Acusació i sentència per bruixeria
El 19 de gener de 1627 es va iniciar un procés judicial contra unes dones per bruixeria a la ciutat de Lleida. Va finalitzar a finals de març de l’any 1627 amb sentència de mort per les inculpades. Al llarg d’aquests tres mesos es van obtenir denúncies i declaracions sota tortura que van ser considerades proves vàlides per la seva execució.
Els noms de les acusades amb sentència de mort:
Dades consultades a l’Arxiu Municipal de Lleida. Fons municipal. Llibre de crims, 837, . Ir-I lr i 2 fulls solts. Unitat documental simple. 13 folis. Paper. 330 x 230 mm. Estat de conservació: bo. Català i llatí.
Isabel Soriguera (La Vinagre), de Lleida.
Dubes, de les cases de Corbins.
Speransa Garriga (La Luques o Luquets), de Lleida.
Margarida Aleixara, (La Sarabanda), de Lleida.
Isabel Joana Comes, de Lleida.
Philippa Gavassa, de Vilanova de l’Horta.
Caterina Borjada, de Lleida.
Speransa Bagana, de Lleida.
Mariona Coreta, de Lleida.
Thomassa Roig, de les Cases de Corbins.
Van ser acusades de ser bruixes i fer oficis de bruixes per:
Anar en companyia de bruixes i diables.
Pujar a cavall del diable en forma de cabró i altres formes.
Reunir-se a diferents ocasions en llocs de les afores de Corbins i Lleida (Pla de Bellvís i Pla de Gardeny) de nit en companyia d’altres dones i el diable en forma d’home. Cantar, saltar i ballar cançons deshonestes al voltant del foc, i després del ball fer un sopar juntes, matar i trossejar una criatura viva, besar la mà del diable, i tenir relacions sexuals amb el diable per davant i per darrera. Finalment, prometre obeir els manaments del diable i besar-li la mà.
Reunir-se a les Eres Baixes de les Cases de Corbins en companyia d’altres bruixes, fer un clot a terra i orinar-hi totes, i després 6 o 7 diables van escampar els orins i van fer pedregar a la Partida de les Selles de Corbins i al Pont de Picabaix.
Reunir-se a les Eres Altes de les Cases de Corbins amb altres dones, per oferir a Thomassa Roig al diable, que va ser acompanyada per la seva mare Speransa Carrera, on el diable la va abraçar i va tenir sexe amb ella i les demés per davant i per darrera, i li van besar la mà i van fer oficis de bruixes.
El context històric
La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Les bruixes s’han folkloritzat en els contes infantils amb una escombra i una berruga. Però el que realment va passar va ser un genocidi amb totes les seves lletres, un dels grans genocidis d’Europa. Actualment encara estem carregant tota aquesta ferida.
Catalunya va ser el territori peninsular on la cacera de bruixes va ser més intensa i dura, i es va augmentar durant el segle XVII. Eren els mateixos veïns els que després de perdre el bestiar, les collites o fills en culpaven a les bruixes. Això coincideix amb un episodi de molta fam.
Però abans que l’arquetip de bruixa fos aquesta imatge negativa que es va començar a construir a partir de l’edat mitjana, les bruixes eren les dones encarregades de la salut dels habitants dels pobles o petits assentaments europeus, i que eren grans coneixedores de les propietats medicinals que conté la naturalesa.
Aquestes dones van representar una amenaça per l’església catòlica, ja que tenien massa coneixements i eren reconegudes per les seves comunitats, i això els treia poder; consideraven que només Déu era capaç de sanar el cos i l’ànima. És així com de sanadores i sàvies, van passar a ser maleïdes: nòvies del diable, metzineres, conspiradores, la feminitat diabòlica i enemigues de la religió.
L’església considerava que els poders de les dones sanadores no provenien dels seu coneixement de la naturalesa sinó d’haver comès actes sexuals amb el diable i ser-ne les seves servidores.
Va ser una lluita política en contra d’aquelles dones empoderades, sàvies i lliures, que va acabar amb assassinats indiscriminats, i per donar pas a l’inici de la construcció d’una societat patriarcal.
Ànima de Lluna
Ànima de lluna, és el títol de l’escultura que ret homenatge a Thomassa Roig, on es representa un rostre femení amb una melena moguda pel vent que forma una lluna creixent, recordant el vincle ancestral sagrat entre la dona i la lluna. Dóna valor a la dona sàvia que tenim dins, coneixedora dels potencials de la natura i els seus cicles, recordant la connexió amb la Lluna i la Mare Terra, reconeixent el nostre poder creatiu i la sagrada feminitat, alhora que resignificant la imatge negativa de les bruixes.
La Connexió de la dona amb la lluna és ancestral, les fases del cicle menstrual coincideixen amb les fases de la lluna. Així com la lluna tarda uns 28 dies en donar la volta completa a la Terra, el cicle menstrual de la dona també és de 28 dies, aproximadament.
Durant l’edat mitjana es van assentar les bases per un model social patriarcal i tot allò relacionat amb el cos de la dona i la seva menstruació es va convertir en tema tabú i secret, un fet que encara pesa sobre el nostre transgeneracional col·lectiu. Les dones a les que consideraven bruixes a l’edat mitjana, mantenien encara vincles de savieses ancestrals i connexions amb els cicles femenins i de la lluna.
Així doncs quan mireu la lluna, podeu recordar totes aquelles dones sàvies que seguien els seus cicles i la sagrada feminitat amb ànima de lluna.
Aspectes tècnics
L’escultura està feta amb fang refractari blanc de xamota mitjana, fa un metre d’alt per 85 cm d’ample.
Està formada per dos peces, una peça sencera de 85 x 80 x 40 cm, buida per dins i construïda amb planxes. I el peu que te forma triangular i que també ha estat construït per planxes, medeix 40 x 40 x 20 cm.
L’escultura està esmaltada i cuita a 1260ºC.
Procés creatiu i instal·lació
El procés de creació de l’escultura ha estat tot un repte, ja que és una peça de gran complexitat per les seves dimensions, parlant en termes ceràmics, i en un principi havia d’estar instal·lada el dia de la inauguració de la plaça, però no va ser possible perquè va explotar durant la seva cocció per no estar prou seca, degut a què el termini de creació era molt arriscat. El dia de la inauguració es va fer la presentació del projecte de l’escultura i no ha estat fins el dia 1 de març de 2022 que ha tingut lloc la instal·lació de l’escultura a la plaça.
La plaça on s’ha ubicat l’escultura va ser inaugurada el 28 de novembre de 2021 amb el nom de Thomassa Roig. La plaça té forma triangular. El triangle també és un símbol que està associat a la dona i la feminitat.
Estic molt agraïda per tots els aprenentatges i connexions que m’ha donat la realització d’aquesta escultura. Gràcies Lluna! Gràcies Mare Terra! Gràcies Thomassa!
I a l’Ajuntament de Corbins, gràcies per la confiança!
Cada drac és únic, no en trobareu cap d’igual. Un regal molt original i divertit!
Són uns dracs molt pinxos als que els hi encanta llegir i quan estan enamorats regalen la rosa més bonica que us pugueu imaginar…
Estan fets un a un combinant les tècniques ceràmiques de torn i pessic, amb refractari blanc i un acabat amb òxid de ferro, que li dona un aspecte embellit. Estan cuits a 1260ºC amb forn de gas.
De dins cap a fora és el títol de l’obra amb que estic treballant actualment i que te un format de mural. Aquest mural formarà part de la segona edició del GarGar Festival (Penelles – 5, 6 i 7 de maig de 2017) on hi participen diferents artistes de l’art mural, la majoria pictòric.
L’obra està dissenyada en tres seccions de 1m x 1m (3m x 1m en total) que componen tres parts molt diferenciades: Una complexa estructura interna amb diferents cavitats i que va creixent cap a fora en forma d’espiral, una capa més dura que l’envolta i una escorça molt forta que és l’aspecte extern. Sovint les meves obres recorden temes orgànics, ja que estan inspirades en la natura a la que m’agrada observar amb deteniment i admiració, i després en faig la meva pròpia extracció per plasmar-ho amb el fang.
El mural està treballat partint del punt més intern fins al més extern, pas a pas, com a paral·lelisme simbòlic de la mateixa obra.
Els materials utilitzats son fangs refractaris i esmalts fornejats a alta temperatura (1260ºC) amb una atmosfera oxidant.
El Gargar Festival de Murals i d’Art Rural és una iniciativa que vol difondre la cultura artística al món rural, fent de Penelles un referent, implicant la gent en un tema únic i diferent del que ens puguem sentir orgullosos, dinamitzant el poble i potenciant el turisme. Aquest any fem la segona edició.
El festival vol generar uns recursos que ens permetran corregir el pas del temps i el deteriorament dels nostres carrers tornant a il·lusionar el nostre veïnat.
06/11/2016 – Exposició Traces de la vida a Penelles de la ceramista Elisenda Franquet, amb demostració i música en viu de Joan Blau i tast de cervesa artesana Lo Perot.
L’Exposició Traces de la vida a Penelles que va tenir lloc a l’Espai Perot el passat dia 6 de novembre, va tenir una gran afluència de visitants i amics. Vaig exposar les obres d’aquesta sèrie formada per objectes de decoració de la llar i joies de porcellana. Durant l’exposició vaig fer una demostració en viu de torn acompanyada per l’actuació del cantautor Joan Blau, va ser tot molt agradable els visitants tenien espai per seure i fer un aperitiu amb la cervesa artesana local Lo Perot.
Moltes gràcies a tots els visitants, amics i família que vau poder venir! Va ser molt agradable passar aquesta estona amb vosaltres i poder-vos ensenyar el treball que faig al meu estudi de ceràmica. També agraeixo a la Mar i al Jordi per organitzar-ho i al Joan Blau per acompanyar-me amb la música, tot un luxe!
Aquí us deixo algunes fotos de l’exposició amb una mica d’explicació sobre el concepte de les peces “Traces de la Vida” i les fotos de les peces exposades. També les podeu veure a la galeria.
TRACES DE LA VIDA
Les peces d’aquesta sèrie evoquen formes i textures que ens recorden a éssers marins ja fossilitzats, senyals que han deixat algunes formes de vida en el transcurs dels anys i que han arribat fins als nostres dies en forma de pedra i d’alguna manera tornem als orígens, a les primeres formes de vida que van existir fa milers d’anys. Al mateix temps aquestes senyals “Traces” que van deixar aquestes formes de vida les comparo amb aprenentatges que ens ha portat la vida i que han quedat gravats en la nostra ànima per sempre més.
La sèrie està formada per diferents formats de quadres i peces decoratives amb formes orgàniques, altres en seccions quadrades o amb formes totalment circulars. També trobem petites joies per poder experimentar la creativitat en la pròpia pell, d’aquesta forma pots portar les petites escultures al teu dia a dia.
Fa uns dies va venir la Cristina Mongay a fer-me una entrevista per surtdecasa amb l’objectiu de donar a conèixer la ceràmica al públic de ponent. Ens vam endinsar en el món de la ceràmica actual, un món encara poc conegut i del que hi ha molt per parlar, i li vaig explicar una mica la meva història i com treballo.
Exposició de la meva obra en un aparador de la Plaça Mercadal
Aixequem les persianes és un projecte que a partir de diferents accions vol dinamitzar les zones comercials dels centres històrics. Donar a conèixer els locals tancats que estan disponibles i posar-los en valor, i alhora facilitar el contacte entre propietaris i emprenedors.
En aquest sentit, l’ajuntament ja ha arribat amb un acord amb alguns dels propietaris d’alguns locals per utilitzar-ne els aparadors buits i ja compta amb tres artistes de la zona (Cristina Colilles, Jordi Martí i Elisenda Franquet) que exposen la seva obra i donen vida en diferents aparadors.
Els passats 20 i 21 d’agost vaig fer una petita exposició de ceràmica al meu estimat poble, Bellmunt d’Urgell, en motiu de la Festa Major, on vaig compartir sala amb els quadres de pintura de l’Albert Sidró. L’exposició va estar oberta el dissabte a la tarda i el diumenge al matí, i va tenir un gran nombre de visites.
El passat 16 d’agost vaig tenir el gust de fer una col·laboració durant el concert del Joan Blau a la Palla Va Cara de Balaguer dins al cicle de “Concerts a la fresca”, tot i que va fer un bon ruixat ens vam poder refugiar en un espai on vam gaudir d’un concert en família.
Amb el Joan havíem parlat que faria ceràmica en viu durant el concert, i així ho vaig fer, vaig modelar una peça en directe de la nova línia que estic fent “Traces de la Vida”, que consistia en forma de cilindre tombat, amb unes textures que emanen records de la vida marina que hi va haver fa milers d’anys i que han quedat gravats, tal i com es reflecteix amb els fòssils, aquesta peça l’acabaria amb uns petits orificis per on pot traspassar la llum si hi fiquem il·luminació a dins, donant calidesa a l’espai on estigui ubicada.
Com cada any el Col·lectiu A les Trinxeres m’ha encarregat les escultures dels punys anarquistes amb que obsequien als conferenciants i col·laboradors de la Marxa Homenatge als Maquis. Aquestes escultures estan fetes amb un motlle de pressió i fang blanc refractari, l’acabat esta fet amb òxid de ferro, que fa que destaquin els diferents volums, i a la part de darrera hi ha un escrit personalitzat. L’escultura s’aguanta per si sola ja que te una base més ampla que li dona l’estabilitat necesaria. Monocció d’alta temperatura (1260ºC). Continua la lectura de Escultures Marxa Homenatge als Maquis
Aquests testos estan fets un a un al torn amb fang refractari negre i gres blanc. Els negres tenen un acabat més rústic i els blancs estan són una mica més finets, però son perfectament combinables. Es poden utilitzar tant en interior com en exterior, sols o varis de junts, combinats en blanc i negre o només blancs o només negres. i donen vida a qualsevol raconet ( a la repisa de la finestra, en un prestatge de la saleta, o a una terrasseta o balcó…). Hi podeu plantar cactus, plantes crasses o flors petites. Monocció d’alta temperatura (1260ºC) que els fa molt resistents al canvi de temperatura. Hi ha l’opció de tenir un forat al fons o no, segons necessitat. Continua la lectura de Testos petits en blanc i negre
Aixequem les persianes és un projecte que a partir de diferents accions vol dinamitzar les zones comercials dels centres històrics. Donar a conèixer els locals tancats que estan disponibles i posar-los en valor, i alhora facilitar el contacte entre propietaris i emprenedors.
